Segon Eix Transversal/ Eje Transversal:
PROCESO DE PACIFICACIÓN EN MEDELLÍN
Todo humano desea no estar involucrado en desgracias, catàstrofes etc...
Todos hemos hemos oïdo, visto en las noticias, casos de secuestros, desgracias en las que las víctimas muestran y expresan su dolor y su angustia, muchos de estos consiguen deshacerse de la maldad pero otros terminan su trajecto en esas situaciones.
A parte de estas desgracias existen otras que no se ven tan directamente como las malas decisiones políticas que contribuyen y desembocan en malas situaciones generales, que afectan a todo el país en general.
Aunque parezca fácil solucionar estas situaciones, no lo es, muchos de nosotros por no decir todos tenemos claro como solucionar las guerras, conflictos entre paises etc... pero no es tan fácil como parece.
Podemos decir que todo ser humano desearía tener un vida tranquila, sin ninguna complicación, i aunque sabemos que es muy dificil, tenemos que luchar para que sea así.
En esta asamblea podemos ver el ímpetu i y el deseo de todo colombiano para que Colombia, su país tire hacia adelante de la mejor manera posible, progresando y evoluzionando en todos los ámbitos: culturales, religiosos etc...
Los mayores dirigentes y responsables del país no se esconden i asumen sus responsabilidades , aceptando que el estado de su país no es el mas óptimo, existe mucha delinquéncia, ocurren muchas desgrácias...ellos lo califican como “unas sombras muy oscuras”. Pero a pesar de todo esto no están decididos a bajar los brazos sinó todo lo contrário, piden el apoyo de todo ciudadano colombiano para sacar el país adelante con buenas acciones buenos actos.
Ellos mismos saben que no es tarea fácil, que no es un problema que se arregle en un dia, tienen que trabajar constantemente, intentando encontrar soluciones que vayan arreglando poco a poco la situación del país. Tambíen demuestran su cariño frente a todo ciudadano colombiano, todo su dolor, solidaridad, que saben que necesitan esas personas y familias que estan pasando por un mal momento.
Finalmente concluyen diciendo que todo esto es posible uniendose todos, y formando un equipo para superar todo contratiempo y dificultad adversa.
Su creienza ante Jesucristo también les hace ser mas optimistas, porque saben que este no les abandonará nunca y estará a su lado cuando lo necesiten.
domingo, 11 de abril de 2010
JESSICA SALGADO
Primer Eix Transversal/ Eje Transversal: Comparativa de las Constituciones Española y Colombiana
Una constitució és un sistema, sovint un document escrit, que estableix les regles i els principis que governen una organització o una entitat política. En el cas particular dels Estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.
De les constitucions, se'n fa ús en moltes organitzacions, ja sigui en organitzacions supranacionals, els Estats i llurs divisions administratives constituents, així com en els partits polítics, els sindicats i les organitzacions no governamentals. Els ordes religiosos es regeixen també per constitucions aprovades per la Santa Seu.
Constitució Espanyola de 1978
Constitució Espanyola màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat.
La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'Estat.
La Constitució de 1978 dóna lloc a un sistema democràtic que es pot homologar amb les altres democràcies occidentals. Proclama els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de govern la Monarquia parlamentària. La Constitució de 1978 reconeix plenament les Comunitats Autònomes.
Constitució Colombiana
Segon la constitució colombiana de 1821, el president era el cap del poder executiu i su mandat era per tota la seva vida. El vicepresident assumia en cas de mort, destitució o malaltia del president. Abans de l'aprovació de la constitució de 1821 pol Congrés de Villa del Rosario, el president de facto era Simón Bolívar, i el vicepresident era Francisco de Paula Santander, car el Congrés d'Angostura els va donar provisionalment aquells títols fins que la constitució fos escrita.
La República de la Gran Colòmbia era composta per territoris del Virregnat de Nova Granada, de la Capitania General de Veneçuela i de la Reial Audiència de Quito (avui Equador).
Després de la Guerra dels Suprems i del caos econòmic del període federal, el president Rafael Núñez va decidir que una nova constitució hauria de ser feta. Per la Constitució de 1886, el president era el cap del poder executiu per 6 anys amb possibilitat de re-elecció infinita (això va mudar el 1910 per a 4 anys, sense possibilitat de re-elecció en el període immediatament següent) i el Senat indicava el designat que substituïa el president en cas de mort, absència o destitució.
La constitució de Colòmbia de 1886 va ser una de les més duradores de l'hemisferi i, amb les reformes de 1910, 1936, 1958, 1968, 1973 i 1986, va anar la constitució de Colòmbia fins al 1991, quan una nova va ser editada. La Constitució de 1991 encara és la constitució de la República de Colòmbia.
______________________________________________________
Una constitució és un sistema, sovint un document escrit, que estableix les regles i els principis que governen una organització o una entitat política. En el cas particular dels Estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.
De les constitucions, se'n fa ús en moltes organitzacions, ja sigui en organitzacions supranacionals, els Estats i llurs divisions administratives constituents, així com en els partits polítics, els sindicats i les organitzacions no governamentals. Els ordes religiosos es regeixen també per constitucions aprovades per la Santa Seu.
Constitució Espanyola de 1978
Constitució Espanyola màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat.
La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'Estat.
La Constitució de 1978 dóna lloc a un sistema democràtic que es pot homologar amb les altres democràcies occidentals. Proclama els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de govern la Monarquia parlamentària. La Constitució de 1978 reconeix plenament les Comunitats Autònomes.
Constitució Colombiana
Segon la constitució colombiana de 1821, el president era el cap del poder executiu i su mandat era per tota la seva vida. El vicepresident assumia en cas de mort, destitució o malaltia del president. Abans de l'aprovació de la constitució de 1821 pol Congrés de Villa del Rosario, el president de facto era Simón Bolívar, i el vicepresident era Francisco de Paula Santander, car el Congrés d'Angostura els va donar provisionalment aquells títols fins que la constitució fos escrita.
La República de la Gran Colòmbia era composta per territoris del Virregnat de Nova Granada, de la Capitania General de Veneçuela i de la Reial Audiència de Quito (avui Equador).
Després de la Guerra dels Suprems i del caos econòmic del període federal, el president Rafael Núñez va decidir que una nova constitució hauria de ser feta. Per la Constitució de 1886, el president era el cap del poder executiu per 6 anys amb possibilitat de re-elecció infinita (això va mudar el 1910 per a 4 anys, sense possibilitat de re-elecció en el període immediatament següent) i el Senat indicava el designat que substituïa el president en cas de mort, absència o destitució.
La constitució de Colòmbia de 1886 va ser una de les més duradores de l'hemisferi i, amb les reformes de 1910, 1936, 1958, 1968, 1973 i 1986, va anar la constitució de Colòmbia fins al 1991, quan una nova va ser editada. La Constitució de 1991 encara és la constitució de la República de Colòmbia.
______________________________________________________
lunes, 15 de marzo de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)